Blau :)

Quan ens enamorem sentim un cert vertígen, és inevitable, tothom sap com com començen les històries, però ningú sap com acaben, i això és el que les fa especials.
Sempre o quasi sempre preferim avançar, submergir-s'hi és un plaer, probablement el més meravellós que ens passa mai.
La màgia de tot plegat és saber que qualsevol dia, imprevisiblement, a qualsevol racó, algú ens convidarà a submergir-nos-hi. I només nosaltres decidirem si volem obrir el conte i llegir-ne la primera plana.



CELESTE: ...però per què et dius així?
BLAU: ja ho sabràs!
CELESTE: ...i QUAN ho sabré???
<>...
<>...
BLAU: Quan em trobis. Vull que em trobis. Dir-se Blau i haver conegut algú que es diu Celeste sembla l'inici d'un conte.